Una creu, un precipici,
tot pot ser dolç aquesta tarda
amb un gelat, un granissat
o certa companyia.
Retalls d'ombres i diaris
posaran els peus a terra;
un somriure a la retina
lliurarà el cos a l'ànima.
I un dimarts serà diumenge.
A les vacances cada dia ha de ser diumenge. Ja compto els dies que em falten per arribar-hi ;-)
Els diumenges, segons com, no són tan agradables. Per què no deixes que tot això passi en dimarts? Molt millor així.
segur que el més dolç, la companyia.un dia qualsevol, tan s'hi val, serà fantàstic
hauríem de tenir el do de convertir tots els dies en festius. Ep! Sí que el tenim aquest do, tot i que una mica atrofiat.Això és Falset?
I tant, McAbeu, espero que en gaudeixis força!XeXu, sí, de vegades els diumenges són avorrits (especialment a la tarda), però en general es fa més festa.Exactament, rits, sense companyia la vida sol ser més trista.Jesús, és cert, crec que tenim aquest do, i a poc a poc se'ns va atrofiant.Bona vista! Sí, és Falset (Sant Gregori).
Si no paga la pena donar noms als dies, ni quan tots són igual de bons, o igual de dolents...El poema és preciós!
Gràcies, zel! :-)
Un dimarts amb granissat, o gelat i, sobre tot, amb un somriure, és festa segura!! :-))
I tant, Assumpta! :-)
Publica un comentari a l'entrada
9 comentaris:
A les vacances cada dia ha de ser diumenge. Ja compto els dies que em falten per arribar-hi ;-)
Els diumenges, segons com, no són tan agradables. Per què no deixes que tot això passi en dimarts? Molt millor així.
segur que el més dolç, la companyia.
un dia qualsevol, tan s'hi val, serà fantàstic
hauríem de tenir el do de convertir tots els dies en festius. Ep! Sí que el tenim aquest do, tot i que una mica atrofiat.
Això és Falset?
I tant, McAbeu, espero que en gaudeixis força!
XeXu, sí, de vegades els diumenges són avorrits (especialment a la tarda), però en general es fa més festa.
Exactament, rits, sense companyia la vida sol ser més trista.
Jesús, és cert, crec que tenim aquest do, i a poc a poc se'ns va atrofiant.
Bona vista! Sí, és Falset (Sant Gregori).
Si no paga la pena donar noms als dies, ni quan tots són igual de bons, o igual de dolents...El poema és preciós!
Gràcies, zel! :-)
Un dimarts amb granissat, o gelat i, sobre tot, amb un somriure, és festa segura!! :-))
I tant, Assumpta! :-)
Publica un comentari a l'entrada