13 de març 2008

Corre escales avall

Corre escales avall cap a l’absurd paisatge de la ment. Ha trobat l’habitació buida, sols vestida amb paper dels anys setanta i ferides d’humitat. I un vidre trencat.
Hi mancava aire pur
i visibilitat.
A fora plouen crispetes acabades de fer. Provarà de fer, per primera vegada davant de tothom, això de mantenir la boca oberta sota la pluja. Potser el més sorprenent és que tothom fa el mateix, i l’angoixa.
Li manca aire pur
i visibilitat.
Travessa un pas a desnivell. La locomotora dièsel passa per dalt i els vagons per baix. Els edificis són bruts, prop del riu, i els peixos morts presagien l’esclat d’una guerra freda a l’hemisferi esquerre del cervell.
Hi mancarà aire pur
i visibilitat.


Gràcies a Sobject.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

uau, increïble, has redimensionat la intenció inicial de la cançó, i ara té un valor afegit, un sentit únic; l'has transformat en paisatge i en finestra.

Les paraules i la música ens porten a racons insospitats, ens fan viatjar, i en la seva interactivitat el seu poder es multiplica, com un hipercub emocional format de dos cubs complementaris.

Ei, una abraçada.

(sobject)

P-CFACSBC2V ha dit...

Gràcies! Ostres, això de l'hipercub és per pensar-hi...
Les crispetes, per descomptat, han sortit de la frase "una conversa intelectual a l'interior d'un microones entre un ou ferrat i crispetes amb mantega cantant hunter de björk mentre els extraterrestres baixen a cobrar els impostos", de l'apartat "Suena como". I ben mirat, sí que sona així.

Sense fer soroll ha dit...

Bona descripció de moments que ens passen a tots, l'escrit increible, de debò.

P-CFACSBC2V ha dit...

Sí, és com sortir de casa perquè t'hi asfixies, però quan surts el carrer tot és estrany i incòmode.

Maria Jesús ha dit...

Has sabut captar la intensitat del moment