14 de març 2008

Lluna rosa


4 comentaris:

Anònim ha dit...

talment com si m'haguessis estat espiant. La meva nit de dijous a divendres va ser així, Porto uns dies una mica moix.

I justament em vaig a dormir davant de la pantalla, a quarts de dues de la nit, pensant en factures (de multes també en tinc, però procuro no pensar-hi) i fumant tabac ros, veient una lluna rosa per la finestra i empassant-me un remei que no cura.

acabaràs sent el meu gurú!! no, en serio, tens una sensibilitat especial i, tot i que això només seré capaç de dir-t'ho per aquí, si quan et veig faig com si res és perquè sóc tímid.

segueix escrivint i penjant cançons!!

(l'ou ferrat que discuteix amb crispetes amb mantega a l'interior d'un microones)

P-CFACSBC2V ha dit...

Amb cometaris així a qualsevol no li agafen ganes d'escriure! :-)

Aquest poema, però, és de l'abril de l'any passat, més o menys quan vaig descobrir Nick Drake.

A veure si les factures, en comptes de rebre-les, les pots fer ;-)

Sense fer soroll ha dit...

Simplement m'he quedat sense paraules.

Pau Vallvé ha dit...

Molt gran Nick Drake, molt.