Mans, Albrecht DürerMans cèlebres de treball a les mines;
mans que han retallat el temps amb durícies;
mans cansades, que ara ja s’ha fet vespre.
Mans d’artista de la vida,
mans d’aquell somni esqueixat
per tres àpats cada dia.
Mans que preguen amb gotes de suor,
mans d’aquell futur passat pel present,
mans que moren un dia sense nit.
boomp3.com
2 comentaris:
I tantes mans que parlen sense paraules...
els gravats de mestre dürer, un bon acompanyament a un magnífic poema!
Publica un comentari a l'entrada