“Romper un silencio así no tiene perdón”.
STANDSTILL, ¿Por qué me llamas a estas horas?
STANDSTILL, ¿Por qué me llamas a estas horas?
Diumenge. La llum del la lluna manté el pols al sol. Blackjack. Ens quedarem a fer un vermut després d’una sobredosi de cafè. D’aquí a tres hores obriràs el diari. Pisos en venda i, de reüll, Ibex-35. Necrològiques. Ara el món encara és al llit i els teus peus al Carib. Vols ballar un vals amb mi? Llisquem per l’espai sense treure el cap del coixí: un-dos-tres, un-dos-tres. A Saturn la tristor es vesteix amb un jersei de somriures comprat de segona mà…
S’acosta el xiulet d’un tren però ve una cafetera. Exprés. Regional. Insultant!
2 comentaris:
Jo... per demanar que sigui un café amb llet, no s'esmenta al text, que per cert, diu molt en poques línies!
Cafè amb llet? Amb una mica de traça, també pot fer cappuccinos i posar-hi nata i pols de cacau. Mmmmm...
Publica un comentari a l'entrada