11 de març 2008

Diumenge

“Romper un silencio así no tiene perdón”.
STANDSTILL, ¿Por qué me llamas a estas horas?


Diumenge. La llum del la lluna manté el pols al sol. Blackjack. Ens quedarem a fer un vermut després d’una sobredosi de cafè. D’aquí a tres hores obriràs el diari. Pisos en venda i, de reüll, Ibex-35. Necrològiques. Ara el món encara és al llit i els teus peus al Carib. Vols ballar un vals amb mi? Llisquem per l’espai sense treure el cap del coixí: un-dos-tres, un-dos-tres. A Saturn la tristor es vesteix amb un jersei de somriures comprat de segona mà…

S’acosta el xiulet d’un tren però ve una cafetera. Exprés. Regional. Insultant!

2 comentaris:

Sense fer soroll ha dit...

Jo... per demanar que sigui un café amb llet, no s'esmenta al text, que per cert, diu molt en poques línies!

P-CFACSBC2V ha dit...

Cafè amb llet? Amb una mica de traça, també pot fer cappuccinos i posar-hi nata i pols de cacau. Mmmmm...