23 de gener:
Avui, per la primera i dolça volta,
m'ha sorprès la blancor dels ametllers
traient el cap per sobre dels recers
de l'hort blanc de les monges caputxines:
semblaven esfereïts
de sentir-se tan florits
tots sols entre les boirines.
6 de febrer:
Avui semblaven valents
i semblava que cantaven
afrontant a tots els vents
i a les neus que els vents portaven.
Sota les neus imminents
cantaven de l'alegria
d'haver florit innocents
abans de l'hora i del dia:
des del fons dels jorns vinents,
plorant, la Primavera els beneïa.
15 de febrer:
Avui ha caigut neu damunt les flors
i damunt de les coses primerenques:
un matí de blancor que el sol ha fos.
A migdia poncelles vermellenques
han tret el cap florit entre la neu
i han resplendit en mig de la blancura:
els ametllers han dat gràcies a Déu
agitant llur rosada vestidura.
JOAN MARAGALL
Discover Mishima!
3 comentaris:
De vegades poemes com aquest et porten la pau i la tranquil·litat que anheles, doncs és pausat i tranquil :) bona elecció xiquet.
la ventada que diuen que vindrà aquesta nit espero que no s'emporti les flors que ja hagin sortit!
mira que m'agrada el fred i l'hivern, xò aquest any està sent cru, cru, cru
no el coneixia aquest poema!
Ostres! Se m'havia passat aquest article!!
I ja som a 24 de gener... fa un vent que espanta :-(
És maco el poema... curiós que vagi assenyalant les dates...
Publica un comentari a l'entrada