4 de gen. 2009

Gàbies


Val més
ser ocell de bosc que ocell de gàbia,
em deies dins les meves parets.
Però a mi, que altres mons no m’atrauen,
em sembla que aquí hi és tot:
la realitat palpable de cada dia,
la besada tènue del costum.


Discover Elton John!

9 comentaris:

Cesc ha dit...

Magnífic text, magnífica foto, dedicat'hi de veritat :)

bajoqueta ha dit...

No m'agraden els ocells engabiats
:(
Com és que no havia descobert lo teu blog abans?

Assumpta ha dit...

Jo sóc ocellet de gàbia... però ha de ser la meva gàbia, plena del meu món, de les coses que em fan sentir segura i feliç

Les teves paraules, com sempre, magnífiques...

Bajoqueta Això em pregunto jo moltes vegades... per mi el blog d'en P-CFACSBC2V és dels millors que conec (tot i que a vegades posa música "rara" jeje)

Cesc I magnífica música, xiquet, que és l'Elton!!! :-))

P-CFACSBC2V ha dit...

Gràcies, Cesc i bajoqueta! Veig que l'Assumpta se m'ha avançat en la resposta als comentaris :-) Assumpta, originalment també parlava de la meva gàbia.

Assumpta ha dit...

Glubs... Ostres, potser m'he passat havent respost així per la cara a les altres persones que han comentat... de fet, només era perquè m'ha cridat l'antenció el comentari de la Bajoqueta sobre el teu blog... i com en Cesc sé que li agrada moltíssim l'Elton John... però jo no volia agafar-me aqui cap atribució, eh? :-)

Sí, sí, jo he entés que parlaves de la teva gàbia (per una vegada que ho entenc bé... aisss) em referia al que deia Bajoqueta que no li agraden els ocellets engabiats...

Jo també sento que a la meva gàbia hi és tot... no necessito pas res més. El que passa és que tu ho dius amb unes paraules precioses i jo amb paraules més normals :-)

rits ha dit...

a casa havíem tingut ocells, i quan era petita, de tant en tant, els deixavem anar pel menjador. El pare deia que si no volen, encara que sigui al menjador, perdan part de la seva vida.

lo ideal seria tenir la porta oberta, marxar quan es necessiti aventura i poder tornar a la tranquil·litat del dia a dia,...no?

P-CFACSBC2V ha dit...

Assumpta, no volia dir pas això, només és que m'ha fet gràcia :-)

Rits, a casa ens hem trobat amb casos d'ocells que, si els treus de la gàbia, al cap d'un segon ja volen tornar a dins. Deu ser que estan massa acostumats a estar a casa seva.

Assumpta ha dit...

:-))

Jeroni Maleuff ha dit...

Supose que l'opció d'alternar entre ocell de bosc i ocell de gàbia, depenent del moment, també és lícita. No?