27 de gen. 2009

La veu



Discover Gerard Quintana!

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

Reflexions a partir del teu escrit...

Què hem de fer quan tenim por de dir les coses? Mentir? Dissimular? Por a que em rebutgin per ser com sóc, per pensar com penso...

Si sóc com sóc, actuaré d’una manera coherent a mi mateixa... també em deixaré caure al buit pensant en salvar-me i si algú valora les meves paraules, els meus somriures, les meves estones, ja em recordarà algun moment (o no)...

He recuperat la meva veu :-)

Anònim ha dit...

Tenir veu és molt important per a poder dir les coses, és clar...

rits ha dit...

de vegades, hi ha coses que es fa tan difícil de dir, quan aconsegueixes dir-les, un es queda tan descansat!

Jesús M. Tibau ha dit...

saltar ens dóna la força per cridar. O a l'inrevés