11 de gen. 2009

La peixatera

5 comentaris:

Cesc ha dit...

Sapa, m'ho has fet viure i reviure, les peixeteres, la conjunció poètica... com sempre i un cop més, genial :)

rits ha dit...

Els tresors més bells sempre resten amagats a primer cop d'ull.

I això que les mans de les peixeteres pateixen una mica de valent, que el gel és gel.

Assumpta ha dit...

Poca cosa puc afegir als comentaris de Cesc i Rits :-)
És un escrit preciós, aquestes mans delicades, el somriure de la peixatera m'ha transmés dolcesa :-)
Com ja han dit: Els tresors més bells no es veuen a primer cop d'ull :-)

P-CFACSBC2V ha dit...

Ei, gràcies a tots tres! :-) Veig que heu captat perfectament l'essència del text.

Jeroni Maleuff ha dit...

El trobe un poc eròtic.