Aquests dies m'he trencat la closca amb un puzle que em va regalar una amiga per l'aniversari (bé, he fet altres coses a part d'això, que un també té feina). Em pensava que trigaria anys a fer-lo i no ha estat tan difícil ("només" mil peces; un professional –si és que hi ha gent que es dedica professionalment a això; quin
xollo, no?– potser el faria amb dues hores). Perquè se m'abaixin els fums, escoltaré, posem, deu vegades, aquesta cançó:
6 comentaris:
perfecte pels dies de pluja!
ets dels que els emmarca o disfruta desmuntant-los?
Sí!! sí que n'hi ha de professionals!! jejeje... Vaig llegir un llibre on es creava tota una història a partir del món del puzzle, on hi havia lligues, competicions, federacions de puzzle, associacions, campionats mundials i un assassí per descobrir... el llibre, sense ser res de l'altre món el vaig trobar molt original :-)) (ara no recordo el títol, sóc així de desastre)
Ostres, tu, he posat al Google Puzzle, asesino, campeonato, libro i m'ha sortit el llibre!! jajaja "Elogio de la pieza ausente d'Antoine Bello.
A la meva germana, els nostres Reis li han portat, entre altres cosetes, un mini puzzle (ja sabia que li agradaria jeje el va veure una vegada a l'Abacus i es va quedar encantada) que només té 204 peces però són minúscules :-))
Ella sempre en fa, sempre... a ma mare i ma germana els hi agraden molt :-)
Ja has escoltat la cançó? Home!! Ets una mica dur amb tu mateix, eh? que algun mèrit si que té :-))
Rits, feia un munt d'anys que no n'havia fet cap, no tinc tradició puzlera. Aquest hauré de desmuntar-lo, perquè l'he posat directament sobre la taula i em fa por tocar-lo massa.
Assumpta, escoltar qualsevol cançó del Quimi Portet per mi realment no suposa pas cap càstig; si fos, per exemple, de la Pantoja, no crec que l'aguantés ;-)
És txula la imatge :)
Sí, Cesc, i quan poses l'última peça és indescriptible :-)
No està malament.
Publica un comentari a l'entrada