Un ànec

És tard

Discover Tom Waits!

Versió amb lletra

Empatx de núvols

Discover Marc Parrot!

(Aquesta cançó ja la vaig posar en aquest post, però què coi!, m'agrada!)

La peixatera

Trencaclosques

Aquests dies m'he trencat la closca amb un puzle que em va regalar una amiga per l'aniversari (bé, he fet altres coses a part d'això, que un també té feina). Em pensava que trigaria anys a fer-lo i no ha estat tan difícil ("només" mil peces; un professional –si és que hi ha gent que es dedica professionalment a això; quin xollo, no?– potser el faria amb dues hores). Perquè se m'abaixin els fums, escoltaré, posem, deu vegades, aquesta cançó:

Discover Quimi Portet!

Gàbies

Val més

ser ocell de bosc que ocell de gàbia,

em deies dins les meves parets.

Però a mi, que altres mons no m’atrauen,

em sembla que aquí hi és tot:

la realitat palpable de cada dia,

la besada tènue del costum.

Discover Elton John!

Bellesa?

Enguany

dosMILnou

CAPTATIO BENEVOLENTIAE (Manel)

Provem d’encaixar en escenes boniques,

en ports de diumenge farcits de gavines,

en grans sobretaules on els avis canten,

en nits vora el foc abraçats a una manta.

Es tracta de ser els simpàtics del barri,

els que ballen i ballen fins que els músics parin,

irrompre arrogants lluint les millors gales

amb discos, amb dones, amb feines estables.

I a vegades ens en sortim.

I a vegades ens en sortim.

I a vegades una tonteria

de sobte ens indica

que ens sortim.

I a vegades una carambola

de sobte ens demostra

que ens sortim.

Busquem quedar bé en el retaule magnífic

dels que van pel món amb posat monolític

i afronten la vida mirant-la a la cara

i un dia, contents, compren flors a sa mare.

Intentem trempejar per ser persones dignes,

el pare modèlic que volen les filles,

el de la veu greu, el de la mà forta

que paga un vermut i que arregla una porta.

I després tancar els ulls i sentir el món en calma,

hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre,

havent enllestit un gran epitafi

que arranqui somriures a tots els que passin.

I a vegades ens en sortim.

I a vegades ens en sortim.

I a vegades una tonteria

de sobte ens indica

que ens sortim.

I a vegades una carambola

de sobte ens demostra

que ens sortim.

I a vegades ens en sortim.

I a vegades ens en sortim.

I a vegades una tonteria

de sobte ens indica

que ens sortim.

I a vegades ens baixa la verge

i de sobte ens revela

que ens sortim.

I a vegades contra tot pronòstic

una gran bestiesa capgira el que crèiem lògic

tot fent evident que per un moment

ens en sortim.

(I que, malgrat els temps que vivim, hi hagi lloc per a l'optimisme.)

Muralles

I redescobrir la saviesa de les coses. I reescoltar una bellesa franca en les paraules. I retornar a la certesa del batec profund…

Els Collons del Pare Rababa