De cada tarda que no corre el vers
en podria fer lliçons de sopor,
assegut en un balancí davant
el mur monòton aixecat pel tedi.
De cada vespre que no et sento els dits
el temps en podria escurçar les hores,
amb poquets minuts n'hi hauria prou
perquè els estels sortissin a ballar.
De cada nit que no es gronxen els somnis
en podria oblidar les fonts perdudes,
ajagut a un llit que bressola el nord
errant dins la brúixola del secret.
PD: Avui el blog fa 4 anys.
4 comentaris:
Ei, felicitats! Això són 24 anyets ja, molt bé, no? Hehehe. I per molts més!
Feliç bloganiversari!!
Quatre anys!! :-) Moltíssimes felicitats!
M'alegra moltíssim veure que el blog torna a estar actiu i que el post del dia 1 no va ser tan sols una cosa aillada... ja saps que moltes de les coses que escrius no les entenc, la poesia em costa, però m'agrada, m'agrada molt, ni que sigui només per sentir com sonen de belles aquestes paraules llegides juntes...
M'ha fet gràcia que, justament quan en XeXu havia parlat de l'edat dels blogs, hagi estat el teu aniversari :-)
Ara vaig a veure si gronxo una miqueta els somnis, que em sento molt cansada, molt, molt...
Va, que t'haurem de felicitar!
Això sí, em sumo a l'Assumpta quan et comento que m'agrada que es torni a activar. I que no sigui interruptus!
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada