18 de juny 2007

Torna el concurs e-poemas

Dilectes,

He rebut per correu electrònic aquesta proposta:

La Vanguardia invita a los lectores de todas las edades a participar en la nueva convocatoria de poesía breve, que este año cumple su VI edición. En esta ocasión, los poemas (de 3 a 8 versos, en catalán o castellano) se deben enviar a través de la web www.lavanguardia.es/concursos/epoemas.
Otra novedad es la admisión de videopoemas, poemas recitados en ficheros de video (webcams, teléfonos móviles o cámaras digitales).
Todos los e-poemas recibidos en la web de suficiente calidad se publicarán en La Vanguardia Digital, después de ser validados (tras unas 48 horas). Los mejores según la redacción de La Vanguardia se publicarán en la sección Vivir de la edición en papel durante tres semanas, entre los días 17 de junio y 8 de julio.

Los premios

Según decisión del jurado, formado por Esther Zarraluki y Carles Duarte, se otorgarán los siguientes premios:

- Primer premio: Viaje a Itaca (crucero a las islas jónicas de una semana para dos personas)

- Segundo premio: Ordenador portátil Airis

- Tercer premio: Televisor Airis de 17 pulgadas

- Premio al mejor videopoema: Cámara de vídeo digital Airis

- Los 20 finalistas: Colección de diccionarios Biblioteca de la Llengua Catalana.
Los ganadores se darán a conocer entre los días 11 y 12 de julio.
Las bases del concurso y la información completa de los premios en www.lavanguardia.es/concursos/epoemas.

17 de juny 2007

Arrenca el Solsticidi 07

Doncs sí, avui mateix, a les 20.00 h al pub Dune, arrenca la desena edició del Solsticidi, el festival vallenc de Sant Joan, amb l'actuació d'Ice-Cream Van (rock psicodèlic) i Stay (indie-pop). Però el que volia destacar és la programació de dijous vinent (21 de juny) a les carpes del pàrquing del Barri Vell, que comença a les 23.00 h amb el passi d'uns curtmetratges. Tot seguit, una proposta musical i visual interessant: Elàstics Ultd.

Elàstics Unlimited és un col·lectiu de creació audiovisual format per Pau Padrés i Blai Mesa. El seu treball explora, mitjançant la mescla de música i vídeo en real time, una narrativa del present fresca, poètica i amb tocs d’ironia. Navegant entre elements extrets del quotidià i desplaçaments semàntics la nostra voluntat és implicar a l’espectador, convidar-lo a friccionar amb el cos a través del ball i amb la ment a través del pensament i el joc. L’estil musical d’Elàstics Ultd. parteix de música d’arrel
negra calorosa i enèrgica (funk & powersoul), passa per la psicodèlia hammondiana o l'electrònica més ballable. La seva elasticitat els permet sorprendre en qualsevol moment amb un boggaloo o un cha-cha-cha. Visualment, Elàstics Ultd. investiga emprant plantejaments documentals, que engrossen la meravella que és capaç de desprendre la realitat, connectant-los amb conceptes hereus de la poesia visual. La presència de textos, grafismes o petits clips amb una lògica narrativa, acompanyen als loops en aquest repertori d’imatges.Tant si arribeu tard com si arribeu d’hora, els Elàstics us conviden a moure els peus, els malucs i les neurones.

I el que per a mi pot ser l'estrella de la nit (i del Solsticidi) arriba just després, Enric Casasses & Don Simón y Telefunken.

Tornem a tenir l'oportunitat de gaudir en directe de la presència de Don Simón y Telefunken, aquest cop amb un convidat de luxe: el poeta Enric Casasses.
Don Simón y Telefunken són una de les millors notícies musicals que han sorgit de les comarques de Tarragona en els darrers anys. Música de vanguardería és el títol més apropiat que es podria haver donat al seu primer (i únic fins ara) disc, i potser defineix ben bé tot el seu univers creatiu. Instruments inventats i manipulats, un attrezzo que va des de disfresses d'animals que semblen escapats de Port Aventura fins a pots de confitura i cassoles trets de la pròpia cuina, convertits en instruments de percussió. Això quan no decideixen folrar-se de globus! Passen de ser un grup d'animació infantil (han actuat al Parc Infantil de Nadal) a fer punk en japonès.
I Casasses s'integra en el conjunt sense grinyolar, i aporta les seves lletres i la seva veu, a voltes tremolosa, a les estridències enjogassades dels nois. Alguns l'hem vist des de sempre més com un rocker tronat que com un poeta acadèmic, i com més demacrat està més se li engreixa l'aura. Recordem les imatges del Telenotícies que fa un parell de mesos ens mostraven Lou Reed recitant el seu poema "Amèrica" a Nova York.
Ara els tindrem a Valls per celebrar els 10 anys a les carpes del Solsticidi.
Sigueu valents i veniu a descobrir-los: junts fan maleses... encantadores.

Enric Casasses ja té experiència a recitar amb fons musical, com ho demostra l'excel·lent treball publicat amb Pascal Comelade, titulat La manera més salvatge (Discmedi, 2006).


Bon Solsticidi!