31 de des. 2008

dosMILnou



CAPTATIO BENEVOLENTIAE (Manel)

Provem d’encaixar en escenes boniques,
en ports de diumenge farcits de gavines,
en grans sobretaules on els avis canten,
en nits vora el foc abraçats a una manta.

Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin,
irrompre arrogants lluint les millors gales
amb discos, amb dones, amb feines estables.

I a vegades ens en sortim.
I a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria
de sobte ens indica
que ens sortim.
I a vegades una carambola
de sobte ens demostra
que ens sortim.

Busquem quedar bé en el retaule magnífic
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia, contents, compren flors a sa mare.

Intentem trempejar per ser persones dignes,
el pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta
que paga un vermut i que arregla una porta.
I després tancar els ulls i sentir el món en calma,
hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre,
havent enllestit un gran epitafi
que arranqui somriures a tots els que passin.

I a vegades ens en sortim.
I a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria
de sobte ens indica
que ens sortim.
I a vegades una carambola
de sobte ens demostra
que ens sortim.

I a vegades ens en sortim.
I a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria
de sobte ens indica
que ens sortim.
I a vegades ens baixa la verge
i de sobte ens revela
que ens sortim.
I a vegades contra tot pronòstic
una gran bestiesa capgira el que crèiem lògic
tot fent evident que per un moment
ens en sortim.



(I que, malgrat els temps que vivim, hi hagi lloc per a l'optimisme.)

29 de des. 2008

Muralles


I redescobrir la saviesa de les coses. I reescoltar una bellesa franca en les paraules. I retornar a la certesa del batec profund…


26 de des. 2008

24 de des. 2008

Nadal (Joan Salvat-Papasseit)


NADAL

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
–i tan pobres com som–.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.


Discover Ovidi Montllor!

21 de des. 2008

20 de des. 2008

De vespre




El dia va extingint-se
darrere les muntanyes,
l'última llum alegra l'infinit;
tot calla i lentament va recollint-se,
però les aigües, riu avall, estranyes,
mormolen ja paraules de la nit.

Lletra: Joan Vinyoli
Música: Toti Soler

(La foto és d'avui. No he pogut resistir-m'hi en veure aquest cel.)

30



Discover Andrew Bird!

18 de des. 2008

Inèrcia

Hi ha dies d'inèrcia. Hi ha dies inerts.


Discover 4 Non Blondes!



12 de des. 2008

De traditione (86è Joc Literari)

… I de nou arriba un Joc Literari de tipus creatiu. Aquesta vegada el Jesús M. Tibau proposa que ens basem en aquesta foto per crear un text:


Era tradició, deien. Un costum arrelat a la família. La gràcia hauria estat veure la cara dels propietaris quan es trobaven aquell espectacle, però, és clar, una de les normes d'aquell protocol no escrit era tornar a casa com si res; això sí, amb les maletes més buides però amb un bagatge més ric. "Quina ximpleria", pensaven els coneguts quan els explicaven la principal anècdota del viatge. "Ves, com si no hi hagués pobrets que no poden comprar-ne…", es compadia interiorment una senyora solidària. Uns cosins feien coincidir sempre les vacances amb l'època de rebaixes (entre el final de les primeres i l'inici de les segones, si podien afinar-ho), perquè, ves per on, deixar la roba estesa als llocs on feien estada no era una tradició gaire econòmica.

7 de des. 2008

Diumenge…


Diumenge // Segur que els núvols faran lloc a l'optimisme.


Discover Nick Cave!

2 de des. 2008