CAPTATIO BENEVOLENTIAE (Manel)
Provem d’encaixar en escenes boniques,
en ports de diumenge farcits de gavines,
en grans sobretaules on els avis canten,
en nits vora el foc abraçats a una manta.
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin,
irrompre arrogants lluint les millors gales
amb discos, amb dones, amb feines estables.
I a vegades ens en sortim.
I a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria
de sobte ens indica
que ens sortim.
I a vegades una carambola
de sobte ens demostra
que ens sortim.
Busquem quedar bé en el retaule magnífic
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia, contents, compren flors a sa mare.
Intentem trempejar per ser persones dignes,
el pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta
que paga un vermut i que arregla una porta.
I després tancar els ulls i sentir el món en calma,
hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre,
havent enllestit un gran epitafi
que arranqui somriures a tots els que passin.
I a vegades ens en sortim.
I a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria
de sobte ens indica
que ens sortim.
I a vegades una carambola
de sobte ens demostra
que ens sortim.
I a vegades ens en sortim.
I a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria
de sobte ens indica
que ens sortim.
I a vegades ens baixa la verge
i de sobte ens revela
que ens sortim.
I a vegades contra tot pronòstic
una gran bestiesa capgira el que crèiem lògic
tot fent evident que per un moment
ens en sortim.
(I que, malgrat els temps que vivim, hi hagi lloc per a l'optimisme.)