I si…?

Se't mor una part de la història

ajaguda en un cos estrany.

Se t'esqueixa un testimoni

de felicitat enyorada,

records balsàmics de veus llunyanes.

Se t'engreixa el passat

i el present caduca com un somni.

Se't menja viu el pensament possible:

i si… i si… i si… i si calles

i t'endús la cirereta del pastís?

I si abraces les claus de la vida?

Se t'endú la llàgrima

la veu de l'optimisme.

Infinitud

Infinitud de camí,

la sang és llarga i no saps

on t'espera el gran secret,

quan descobreixes que el món

és sols un engany finit.

Hores llargues, però passen;

pots distreure't amb detalls

i assaborir-los com un film

d'un director fosc de culte.

O pots fer que no veus res

i les hores dissimulen

d'una en una un dia més.

Mai, la vida no s'acaba,

infinitud de desig.

Aquest sol

Reflexos als vidres ferits de vida,

la llum que dóna cos a la foscor

—aquest sol que fa escup a les pupil·les.

Ja desespero coixins de tempesta

i soroll d'una pluja sense gotes.

Una porta de fusta vella empesa

per l'aire marca el vaivé d'un adéu;

llavors, ei, li podria fer una foto

i m'adono que no porto la càmera.

Aquest sol que ara fa em travessa els ossos,

m'escalfa el cor i em fa bullir les venes

—en cada reflex t'hi imagino els ulls.

Aniversari

Avui mateix fas cinc anys,

ara bufes les espelmes

i demanes un desig:

que el paio que escriu al blog

hi passi el drap més sovint,

que la pols es fa compacta

i les teranyines creixen.