Va tronar aquella tarda de Sant Martí
i els colors es van confondre
amb la grisor del plom,
amb el neguit del cel encès.
Els rius de fang
s'enduien els colors
cap al mar.
L'horitzó era el paradís
dels objectes perduts.
Mazoni - Cap al mar
Desorbitat, he fet
estada al teu escull.
Nits fondes passejaven
la boira en els dominis
d'un tot inconscient.
Som la clau d'un miratge,
la porta de l'oasi
trencat en el desert,
on la vida s'esmuny
trasmudada en silenci.
La tardor fa un poema.