28 d’abr. 2009

Somiers





Tenc un celo, tu ja saps, a sa ferida,
tenc es cor molt aferrat amb pegamento,
tenc ets somnis arrumbats a la deriva,
tenc sa moto i tenc es sidecar de velcro.

Tenc un arbre que se deixa pujar es moixos,
i una vida que no deixa fer-se “undos”;
buguenvíl·lies i eucaliptus, naps i cocos,
i una dona reflexiona i no du rulos.

I escriurem una cançó en es quatre vents,
jo que tenc molt ben posat s’observatori,
i sa lletra mos dirà que ets somiers
són tridimensionals i aleatoris.

Lletra: Joan Miquel Oliver

23 d’abr. 2009

Rosa d'abril (l'amor s'hi posa)


I

És el dia de la rosa
i m'ha sorprès sol, sol, solet.
No sé on ets. Vine'm a veure.
Sé que et dius Elisabet.

II

Ning! M'he fet amb una rosa.
Nang! Tronada tradició!
Però, en fi, he d'entregar-la
i t'ha tocat ser el meu amor.

III

Per poder entregar la rosa
he fet memòria dels meus flirts.
Fins a cent! Toqui a qui toqui,
i a tu t'ha tocat el 100.

IV

Entre els dits et tinc, la rosa.
Vam ser al llit un temps molt curt,
però ets francesa, ho juraria.
Sols tinc tres records de tu.

V
Tres colors, i ara, una rosa:
color blau d'alguns petons,
color blanc de bufetades,
i el color roig del rancor.

VI
No et mereixes tu la rosa,
princeseta del meu cor,
però ets el flirt cent de ma vida
i aquest cop has tingut sort.

VII

Llençaré enlaire la rosa
per si el vent te la vol dur.
Lisa? Bet? No, elis, elis!
Ja mai més pensaré en tu.

Lletra i música: Pau Riba

21 d’abr. 2009

18 d’abr. 2009

15 d’abr. 2009

Ocells (104è Joc Literari)

Dibuix d'Ignasi Blanch



Sense vertigen, i sentint-se una mica trapezista, la Clàudia surt a fora amb l'arribada del bon temps i, sempre que vol llegir, s'enfila a l'arbre. El contacte amb l'aire fa reviure cada lletra i les històries cobren vida. A la Clàudia, però, li agrada sobretot la poesia, i els poemes dalt de l'arbre comencen a emprendre el vol, adés vestits de rossinyols, adés vestits de corbs. Tots tornen als fulls en blanc just abans de tancar el llibre i ningú no s'explica aquest fenomen. Li han dit, despectivament, que té molts pardals al cap i que val més un ocell a la mà que cent a volar. Ella, com si sentís ploure. I plou.



Cliqueu aquí si voleu més informació sobre aquest joc literari, que, com sempre, organitza Jesús M. Tibau


14 d’abr. 2009

Ampolla

Volia descobrir dins l'ampolla
el missatge que hi ha en totes les coses.
Auxili? Ofec?
… sopluig?


8 d’abr. 2009

3 d’abr. 2009