28 de març 2009
26 de març 2009
22 de març 2009
18 de març 2009
Col·laboració 100è Joc Literari
El blog Tens un racó dalt del món arriba avui al 100è Joc Literari. Cent, eh! Per celebrar-ho, em plau col·laborar amb el text següent:
Es tracta del fragment inicial d’un llibre en concret que heu d’endevinar. Per tal de facilitar-vos la feina, us regalo tres pistes:
1a: El nom de l'autor/a s'amaga sota aquest anagrama:
2a: Una imatge una mica misteriosa:
3a: El llibre no és nou. Publicat per primera vegada el 1980 en una editorial barcelonina amb nom de noia.
Podreu obtenir punts per al sorteig mensual que, en aquest cas, és un lot de llibres de Cossetània Edicions, i qui encerti més fragments inicials aconseguirà, a més, i sense sortejos, un dels llibres de Tibau dedicat.
L'home vell ens ho havia anunciat, esdentegat, xuclant-se els llavis. Són vint-i-dos quilòmetres de carretera estreta, sempre costa amunt, enmig del boscam feréstec, va dir l'home obès de pell eixuta aclucant els ullons. Vaig posar la primera. Amanda silenciosa. Així que el camí llarg, probablement interminable que en els seus llavis s'allargava més i més a còpia de repetir l'explicació tantes i tantes vegades
Es tracta del fragment inicial d’un llibre en concret que heu d’endevinar. Per tal de facilitar-vos la feina, us regalo tres pistes:
1a: El nom de l'autor/a s'amaga sota aquest anagrama:
LA TARDA S'OBRE GRIS
2a: Una imatge una mica misteriosa:
3a: El llibre no és nou. Publicat per primera vegada el 1980 en una editorial barcelonina amb nom de noia.Trobareu les instruccions per participar en aquest joc a Tens un racó dalt del món. Sobretot, no poseu la solució al meu bloc.
Podreu obtenir punts per al sorteig mensual que, en aquest cas, és un lot de llibres de Cossetània Edicions, i qui encerti més fragments inicials aconseguirà, a més, i sense sortejos, un dels llibres de Tibau dedicat.
SOLUCIÓ: Robert Saladrigas, Pel camí ral del nord
17 de març 2009
16 de març 2009
On són els ocells?
Un ocell —solitari— deixa sentir la seva veu.
He arribat a pensar que em cridava.
On són els ocells? On és tothom?
15 de març 2009
Flors a terra
Van caient les flors a terra
—s'esquincen vides diminutes—.
Selecció natural
o un descuit de la natura?
* * *
La cançó és perquè avui he anat a veure Gran Torino. Excepcional!
11 de març 2009
Fora els complexos (99è Joc Literari)
Com cada mes, un joc literari de tipus creatiu, aquesta vegada inspirat en aquesta imatge:
Fora els complexos. Sí, avui començaré la meva revolució personal: sortiré a l'exterior amb un nas de pallasso. I, si cal, no me'l trauré ni per dormir, no fos cas que la xafardera del tercer tercera em veiés. Perquè, no sé si us hi heu fixat, però últimament m'espia amb més assiduïtat. Deu ser que això que ja no li surtin els macarrons bons la trasbalsa. I com que la seva galeria dóna davant de la meva cuina… Sí, ho reconec, se’m va escapar: ella cada setmana em feia una carmanyola amb els seus macarrons de la iaia, però és que ara ja no tenen gust de res, i ja no hi posa llonganissa! La crisi, sí, sí… A partir d’ara, fora els complexos. Ja li ho ensenyaré jo, com s’han de fer! Amb nas de pallasso, és clar!
8 de març 2009
4 de març 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)