Em tranquil·litza
que vegis la posta a l'horitzó
i l'ombra d'un so que penetra
en els núvols dèbils del capvespre.
Em tranquil·litza
que percebis un riu
on hi ha un oceà…
i no et mullis.
Mishima - Neix el món dintre l'ull
30 de maig 2011
24 de maig 2011
S'obre el sol
S'obre el sol damunt el capçal del llit,
més enllà d'aquell cotxe groc que es veu
si ara treus el cervell per la finestra.
Migdia encegador, de llum estèril,
ciment dòcil i fals asfalt als carrers:
l'avorriment explota amb un badall.
Es tanca la lluna, lleu quart minvant,
més enllà dels terrats antics del poble
si omples l'ànima de versos i estels.
18 de maig 2011
Natura fosca
No pateixis si es fa fosc,
tan sols és l'ombra dels pins
que vénen a refrescar-te
udolant brisa marina.
No reneguis si t'envolten
els matolls arran de terra,
que ja cuiten a abraçar-te
—i a omplir-te d'esgarrinxades.
No et precipitis encara
i abans posa el peu a l'aigua,
que un mar fred, calculador,
et corgelarà els sentits.
16 de maig 2011
Pànic, pau
El pànic als ulls,
la pols als camins
i el mar a un racó
profund del cervell.
La pau als mugrons,
la sort als meus dits
i la terra, plana,
sota els nostres culs.
13 de maig 2011
Cent, deu, un
Cent litres de combustible fòssil
per anar cap a l'enlloc robat.
Cent mirades a través dels cossos
per donar llum a la transparència.
Deu nits d'hivern esperant la boira
lluiten contra l'aire sec que talla.
Deu dits en majoria absoluta
aguditzen el sentit del tacte.
Un estrany silenci prop de l'abisme
abans de tancar els ulls al desig.
Un bocí de mar i una veu dolça
mentre es perden, avui, tots els zeros.
9 de maig 2011
Caragol, closca
A pas de caragol,
els dies asfixien
l'aire net dels polígons,
i el cel transita gris
quan l'astre rei s'esmuny
a l'hora del cafè.
Els dies, dins la closca,
s'avesen al silenci
o al murmuri uniforme
retorn al mateix punt,
la vida en espiral.
5 de maig 2011
Avui, ahir
Avui eixut prop dels troncs.
L'ombra dels pins és l'oasi
que tremola sota el vent
—dibuix brusc d'alè i sentits.
Ahir fresc prop del record.
Encara balla un somriure
a les boques de qui estimo
—i aquelles cançons trobades.
3 de maig 2011
Tarda, vespre, nit
De cada tarda que no corre el vers
en podria fer lliçons de sopor,
assegut en un balancí davant
el mur monòton aixecat pel tedi.
De cada vespre que no et sento els dits
el temps en podria escurçar les hores,
amb poquets minuts n'hi hauria prou
perquè els estels sortissin a ballar.
De cada nit que no es gronxen els somnis
en podria oblidar les fonts perdudes,
ajagut a un llit que bressola el nord
errant dins la brúixola del secret.
PD: Avui el blog fa 4 anys.
1 de maig 2011
Això, allò
Això podria ser
un final de tempesta,
un escrit al diari
o un segrest de diumenge.
Allò podria ser
una branca d'un arbre,
una muntanya russa
o una abraçada curta.
Això i allò pot ser
l'impossible en 3D,
l'univers sense comes
o el que tu em diguis que és.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)