Circulàvem a vuitanta
pels camins de la nit.
La boira perforava els sentits
i tot semblava proper.
No calia mirar més enllà
ni fer eixugar les veritats;
potser aquell tel humit
ens protegia del clam cec
que enverina la maldat.
Potser, al capdavall,
érem on havíem de ser.