Inclinats els pins,
acaparen llum
i amb benevolència
ens deixen les ombres.
A tots ens pertany
una causa fosca,
un dia que és nit
—les sis del matí
o les sis del vespre
d'escanyat desembre—,
un fum entre cendres.
Cadascú s'acosta
al batec del pou
per sentir-ne l'eco.
Amb traç científic,
provo de dir "jo"
i em noto a la veu
que em vaig extingint.