S'ha escrit tant de llunes plenes
que les veig en el teu rostre.
S'ha escrit tant d'amors que neixen
que els busco entre les batalles.
I la mà agafa el bolígraf
i em fa escriure quatre versos,
seran carn de paperera
però esquivo el reciclatge.
Parlen tant de gent ferida
que quan et fas sang faig zàping.
Parlen tant d'aquesta crisi
que veig bancs i arrenco a córrer.
I els ulls miren la mar blava
i és tan bella que m'ofega.
