Monopolis

L'univers és una porció infinita de sentiments.

Massa deliris per conèixer.

Et mous et mous et mous i, al final, no vas enlloc.

Filigranes circulars et tornen al lloc de sortida

(amb sort, sense passar per la presó);

monopoli d'idees, d'opcions, d'oportunitats.

La nit

La nit crea escola.

Les tres i disset minuts

són, tan sols,

un dialecte.

Gris

Tenyits de gris els anhels,

no m'espanta la tardor.

Un gelat es desfà a la boca

i compto hores i núvols.

L'amor s'estanca dins el llac pla

—sobtoses quietuds en rèplica,

com un singlot estudiat…

I un gos miola a l'horitzó.

Amb mà esquerra

La mà que configura el meu món // La mà que m'alimenta // La mà que s'apropia de la part esquerra del teclat // La mà que recolza la comunicació a distància // La mà que no encaixa.

Color

Jugant a definir-te, avui vull encertar quin color et desvetlla els ossos, quin color et sobresalta, quin color et deforma l'existència.

Dorm

… i jo fins dormiria sota el pes de la pedra.

Retorn

Més enllà d'aquestes muntanyes

traspasso una frontera interior

invisible als ulls de la gent.

No hi ha consol marges enrere

ni prou nits d'estels ancorats a mi.

Però, si s'esborrés la línia,

ningú no en traçaria cap de nova;

seria un retorn intencionat

al rocam eixut de la ment.

Nothing's gonna change…

Per fi, sota els porxos,

m'encisen l'ombra

i un regust d'intimitat.

Més delimitades les mides,

la raó de l'existència

m'és propera i juraria

que, tancant els ulls,

pots aparèixer.