Es llepa

Es llepa els dits

com qui llepa un gelat.

Els teus dits gelats.

Primavera alterada

Primavera,
mar prèvia.
—Mira, va per
rampa (verí!).
Remà, priva
i prem vara
(avar premi…).

I per acabar, una cançó del grup Manel, els que per mi haurien hagut de ser els guanyadors del Sona 9 2007.

boomp3.com

Dia Mundial de la Poesia

Avui, 21 de març, és el Dia Mundial de la Poesia. Deu ser que la poesia necessita un dia perquè en facin cas... He decidit posar uns quants enllaços poètics d'autors que escriuen en català i publiquen poemes en blocs a la xarxa perquè els puguem anar visitant sempre que ens vingui de gust, no sols avui perquè és el "Dia de...":

Poètiques
B&N
És l'hora d'hissar els somnis...
Brisalls de mar
Anoharra
Pesta poètica
Entrellum Poesia
Espais tacats
Letters, words and poetry

N'hi ha molts més, és clar (i per sort!); això només n'és una mostra. Gràcies a tots els que han establert a la xarxa un racó poètic.

Mans

Mans, Albrecht Dürer

Mans cèlebres de treball a les mines;
mans que han retallat el temps amb durícies;
mans cansades, que ara ja s’ha fet vespre.

Mans d’artista de la vida,
mans d’aquell somni esqueixat
per tres àpats cada dia.

Mans que preguen amb gotes de suor,
mans d’aquell futur passat pel present,
mans que moren un dia sense nit.

boomp3.com

u_mä: música petita i màntrica

u_mä (Pau Vallvé i Maria Coma) és una d’aquelles sorpreses que arriben quan menys t’ho esperes (sí, d’acord, per això és una sorpresa), però és que el moment, en el meu cas, va ser el més encertat. Tenia necessitat d’escoltar música d’aquest tipus, i si és feta aquí, millor.

Com vaig comentar en el cas d’Anímic, el disc d’u_mä també es pot descarregar gratis (“grati’s vostè”, deia n’Estanislau) i, si sou generosos, fer una aportació econòmica o comprar el disc en CD als concerts de n'Estanislau (de moment, haurem d'esperar una mica per veure u_mä en concert).

u_mä defineixen la seva música així: "La nostra música és petita i màntrica (cíclica) amb una sonoritat molt familiar i farcida de petits instruments (xilofons, melòdiques...). Anem gravant els instruments i les veus a temps real dins unes màquines loopejadores creant així les bases de les cançons. Al damunt hi toquem i hi cantem".

Al seu web o a myspace es poden escoltar unes quantes cançons. Si aneu a l'apartat de Discografia, hi veureu el llistat de cançons del disc (13 en total; 51 minuts aprox.) i la lletra i explicació (interessant!) de les cançons. A més, al web hi ha vídeos, fotos, enllaços...

Me'n vaig a escoltar-los!

Lluna rosa

Corre escales avall

Corre escales avall cap a l’absurd paisatge de la ment. Ha trobat l’habitació buida, sols vestida amb paper dels anys setanta i ferides d’humitat. I un vidre trencat.
Hi mancava aire pur
i visibilitat.
A fora plouen crispetes acabades de fer. Provarà de fer, per primera vegada davant de tothom, això de mantenir la boca oberta sota la pluja. Potser el més sorprenent és que tothom fa el mateix, i l’angoixa.
Li manca aire pur
i visibilitat.
Travessa un pas a desnivell. La locomotora dièsel passa per dalt i els vagons per baix. Els edificis són bruts, prop del riu, i els peixos morts presagien l’esclat d’una guerra freda a l’hemisferi esquerre del cervell.
Hi mancarà aire pur
i visibilitat.

Gràcies a Sobject.

Desert

Callo i escolto la tremolor d'unes cordes a la teva pell. La melodia es desprèn com un lament embriac de bar de nit que s'enfila fins als terrats més alts del barri antic, on no arriben els gats i la llum és més tènue, agredolça. Calles i badallem plegats en la nit fosca sense lluna, des d'aquell terrat de l'oblit, amb estels terrestres a l'horitzó, ratpenats pertot i menys ràbia al cor. Em sembla endevinar que t'has adormit. El mar també s'adormia aquell dia a la cala. Agost, sí; a la teva pell era tardor i com més endins, més fred tenies. Glaç, tempesta de neu, torb... I el desert tan a prop.

boomp3.com

Diumenge

“Romper un silencio así no tiene perdón”.
STANDSTILL, ¿Por qué me llamas a estas horas?

Diumenge. La llum del la lluna manté el pols al sol. Blackjack. Ens quedarem a fer un vermut després d’una sobredosi de cafè. D’aquí a tres hores obriràs el diari. Pisos en venda i, de reüll, Ibex-35. Necrològiques. Ara el món encara és al llit i els teus peus al Carib. Vols ballar un vals amb mi? Llisquem per l’espai sense treure el cap del coixí: un-dos-tres, un-dos-tres. A Saturn la tristor es vesteix amb un jersei de somriures comprat de segona mà…

S’acosta el xiulet d’un tren però ve una cafetera. Exprés. Regional. Insultant!

1, 2 i 3

Potser que m'animi a aixecar una mica el bloc (o blog?) i per això us deixo dos vídeos que en certa manera (potser de manera molt tangencial) parlen de començament.

El primer, 1, 2 i 3, del grup Anímic. Si us agrada, la seva discogràfica permet descarregar-vos el CD gratuïtament. Tant de bo que trobem altres discogràfiques que segueixin aquest exemple.



El segon, 1, 2, 3 Sol, és del grup Standstill. Havia escoltat alguna cosa seva fa temps, però m'ha agradat redescobrir-los.



I, de moment, això és tot. Bona nit i bona sort (ah, no!, que de la frase ara se n'han apoderat els sociates!).