D'acord

El riu s'endú

tot allò que no he tingut,

i no hi posa pena, no;

senzillament, s'ho emporta.

Doncs podria nedar

i guardar la roba,

però fa tants anys que ho sé

que m'hi ofegaria.

(Poseu-hi, ara,

melodia burlesca d'acordió.)

De paper

Aquesta serà la meva tomba…

Després dels punts suspensius,
un cop de geni travessarà l'infinit,
que és de paper i s'estripa amb facilitat.
I, si encara em queden vides
—com els videojocs que te'n donen tres—,
cridaré: "per què no ho vaig fer?!"