L'enyor sobrevola les teulades
i taca de nostàlgia grisa
el verd dels parcs i els llits de matrimoni.
La por inunda les clavegueres
i aixeca els carrers per fer monuments
de misèria i solitud.
Buidats els edificis d'oficines,
la nit comença a escriure un conte
de focs d'amor. Ara tot és futur
i les ànimes flamegen valentes.
