L'Astre ataca de nou

A les golfes

Encara en queden dues!

Avui he anat a Barcelona i, per descomptat, no podia deixar de comprovar en quin estat es troben les famosíssimes canelleres blaugranes de l'Assumpta. Doncs aquí us deixo un testimoni gràfic de les 11.58 am:

Sents

Un flaix, un instant.

La memòria fa cercles,

s'encén i s'apaga,

es fa borrosa i es defineix

tota sola.

Un record, un somriure a la pell.

High hopes

L'horitzó estreny els límits de l'inabastable.

El campanar perviu enllà de la memòria.

Les campanes etiqueten estats d'ànim.

… ning-ning-ning-ning-ning-ning-ning-ning…

Vinc a buscar la clau de la partida.

Cinc… cinquanta mil minuts per a la tardor.

Tinc grans esperances.

Com un tret

Com un tret a la nuca.

La nit esdevé llarga i freda,

sola i rígida per sempre.

L'incendi

M'apagaves l'incendi

que em destrossava ossos i pell.

No tornaria a sentir

aquella cremor tan incòmoda

ni aquella manca d'oxigen.

Potser, en voler salvar-me,

m'esquinçava el somni

i m'operarien de turment.

(Ja sé, però, que això no és res.)

Descans (121è Joc Literari)

Arriba de nou una proposta de tipus creatiu dels jocs literaris de Jesús M. Tibau. Aquesta vegada es basa en la imatge següent:

(S’aixeca el teló. Un petaner borni i un caniche conversen vora una casa senyorial del segle XVI amb un alt valor històric que uns promotors han tirat a terra per fer-hi un bloc de pisos funcional i fred.)

Caniche (sorprès): Una altra vegada m’han tornat a prendre el lloc de repòs!

Petaner: On? No veig ningú…

Caniche (histèric): Allà dalt de les escales! No veus una cua i quatre potes? És un… sí, home, un d’aquells que diuen que tenen set vides!

Petaner: I què en fan, de set, si una ja és prou llarga…?

Caniche (rabiüt): Descansar, fan! Tu espera’t aquí; li’n diré quatre de fresques, a aquest sapastre!

(El caniche i el que descansava s’enfronten, rodolen per les escales, continuen carrer avall sense deixar de cridar i moren atropellats per una excavadora. El petaner, cansat d’esperar, se’n va a meditar al lloc de repòs del caniche. S’abaixa el teló.)

Retalls

Una creu, un precipici,

tot pot ser dolç aquesta tarda

amb un gelat, un granissat

o certa companyia.

Retalls d'ombres i diaris

posaran els peus a terra;

un somriure a la retina

lliurarà el cos a l'ànima.

I un dimarts serà diumenge.

2n convit estiuenc

Vaig engrescant-me amb els convits estiuencs que ens proposa el Francesc Mompó al seu blog (la foto és extreta d'allí).

L'aigua fa camí.

Assaig d'adéu

L'adéu és un truc a la porta,

clivelles a la pell,

retalls de nit apilats

a l'aigüera… per rentar.

L'adéu pot ser entrar sense trucar,

posar dia i hora a l'imprevist,

saber-se jutge de petits delictes.

Però l'adéu, de vegades,

no gosa trencar el silenci.

Alegria

Recompto moments

i perdo el compte

dels estels que han brillat.

La nit estén l'horitzó

i traça impecable

la corba de la felicitat.

I el dia (ah, el dia!)

prepara sol i núvols

per a una recepta perfecta.

Recompto estels

i perdo el compte

dels moments que han brillat.