11 d’ag. 2009

Retalls

Una creu, un precipici,

tot pot ser dolç aquesta tarda

amb un gelat, un granissat

o certa companyia.

Retalls d'ombres i diaris

posaran els peus a terra;

un somriure a la retina

lliurarà el cos a l'ànima.

I un dimarts serà diumenge.

9 comentaris:

McAbeu ha dit...

A les vacances cada dia ha de ser diumenge. Ja compto els dies que em falten per arribar-hi ;-)

Sergi ha dit...

Els diumenges, segons com, no són tan agradables. Per què no deixes que tot això passi en dimarts? Molt millor així.

rits ha dit...

segur que el més dolç, la companyia.
un dia qualsevol, tan s'hi val, serà fantàstic

Jesús M. Tibau ha dit...

hauríem de tenir el do de convertir tots els dies en festius. Ep! Sí que el tenim aquest do, tot i que una mica atrofiat.
Això és Falset?

JJMiracle ha dit...

I tant, McAbeu, espero que en gaudeixis força!

XeXu, sí, de vegades els diumenges són avorrits (especialment a la tarda), però en general es fa més festa.

Exactament, rits, sense companyia la vida sol ser més trista.

Jesús, és cert, crec que tenim aquest do, i a poc a poc se'ns va atrofiant.
Bona vista! Sí, és Falset (Sant Gregori).

zel ha dit...

Si no paga la pena donar noms als dies, ni quan tots són igual de bons, o igual de dolents...El poema és preciós!

JJMiracle ha dit...

Gràcies, zel! :-)

Assumpta ha dit...

Un dimarts amb granissat, o gelat i, sobre tot, amb un somriure, és festa segura!! :-))

JJMiracle ha dit...

I tant, Assumpta! :-)