13 de maig 2011

Cent, deu, un

Cent litres de combustible fòssil

per anar cap a l'enlloc robat.

Cent mirades a través dels cossos

per donar llum a la transparència.


Deu nits d'hivern esperant la boira

lluiten contra l'aire sec que talla.

Deu dits en majoria absoluta

aguditzen el sentit del tacte.


Un estrany silenci prop de l'abisme

abans de tancar els ulls al desig.

Un bocí de mar i una veu dolça

mentre es perden, avui, tots els zeros.

9 de maig 2011

Caragol, closca

A pas de caragol,

els dies asfixien

l'aire net dels polígons,

i el cel transita gris

quan l'astre rei s'esmuny

a l'hora del cafè.


Els dies, dins la closca,

s'avesen al silenci

o al murmuri uniforme

de quatre pensaments;

retorn al mateix punt,

la vida en espiral.


5 de maig 2011

Avui, ahir


Avui eixut prop dels troncs.

L'ombra dels pins és l'oasi

que tremola sota el vent

—dibuix brusc d'alè i sentits.


Ahir fresc prop del record.

Encara balla un somriure

a les boques de qui estimo

—i aquelles cançons trobades.

3 de maig 2011

Tarda, vespre, nit

De cada tarda que no corre el vers

en podria fer lliçons de sopor,

assegut en un balancí davant

el mur monòton aixecat pel tedi.


De cada vespre que no et sento els dits

el temps en podria escurçar les hores,

amb poquets minuts n'hi hauria prou

perquè els estels sortissin a ballar.


De cada nit que no es gronxen els somnis

en podria oblidar les fonts perdudes,

ajagut a un llit que bressola el nord

errant dins la brúixola del secret.




PD: Avui el blog fa 4 anys.

1 de maig 2011

Això, allò

Això podria ser

un final de tempesta,

un escrit al diari

o un segrest de diumenge.


Allò podria ser

una branca d'un arbre,

una muntanya russa

o una abraçada curta.


Això i allò pot ser

l'impossible en 3D,

l'univers sense comes

o el que tu em diguis que és.

15 de febr. 2011

Cervesa [Una imatge i cent paraules]

L'amic Isaac llança un repte literari, escriure un text d'un màxim de 100 paraules basat en aquesta fotografia:

Imatge: Iblama



Enmig de la vegetació, plantada com un bolet, una cadira té nom de cervesa. De dia és una ànima solitaria, no trobareu mai ningú que hi vulgui seure; potser un animal la va desemparar massa a la vista d'altres animals. Però de nit, sota la lluna i mils d'estels, hi reposa la saviesa.

19 de gen. 2011

Els camins de la nit


Circulàvem a vuitanta
pels camins de la nit.
La boira perforava els sentits
i tot semblava proper.
No calia mirar més enllà
ni fer eixugar les veritats;
potser aquell tel humit
ens protegia del clam cec
que enverina la maldat.
Potser, al capdavall,
érem on havíem de ser.

12 de gen. 2011

17 de des. 2010

Carretera


Abans que s'acabi l'any, carretera.
L'hivern escup un desig de passat
que cau suaument a terra, estèril
—el passat no torna, no ha tornat mai—.
En sortir del poble, mans al volant,
la carretera et diu: "Posa la D
del teu nou automòbil automàtic",
i enfiles, present enllà, el camí
de l'inconegut darrere la corba.


Sanjosex - No cal que miris enrere

11 de nov. 2010

Finals


Es desfà el dia
amb el vi a la boca
i augures finals
de trajecte a l'estació.
Cruix el terra
amb el pes de la mort;
fa dies que ha nascut
i encara és una estranya.
A fora, però, la nit
sempre es vesteix de fosc
en espera del moment
que la fi ateny la vida.