Teranyina

Passa la llum

pels camins estrets de la teranyina.

Hi corre l'aire

i hi ha sensació de llibertat.

Cada vegada

que vols menjar, traces una obra d'art,

dolça i efímera;

diria que avui em vas consumint.

Devendra Banhart - Little yellow spider

Convit estiuenc 2010

Com l'any passat, Francesc Mompó, al seu blog, ens convida a deixar volar la imaginació mitjançant un haiku a partir d'aquesta imatge:

S'escapa l'ombra

amb un miol apàtic;

l'estiu s'imposa.

Les pors de la nit

Deixa per als versos

les pors de la nit.

Avui, fins i tot,

podràs caure a terra

sense fer-te mal.

Avui, més encara,

una llum al fons

reescriurà amb batecs

les teves virtuts.

Eddie Vedder – Long nights

Soroll de mar

Ingravidesa. Soroll de mar.

Sense rimes, sense síl·labes,

l'essència nua de la natura.

Sense verbs, l'acció en pausa…

i l'arrel quadrada d'un pensament.

Aquest foc

Aquest foc envolta la llum,

claror que engendra claror.

Aquest foc reescriu la calidesa,

escalfor que acull les pors.

Ja no cal escapar-se de la nit.

The National - Runaway

Laberints

He après a voltar

pels teus laberints.

Encara que anés

amb els ulls tancats,

no podria perdre'm.

Visc cada paret

com un joc escrit

que no té final.

Fábula - Laberinto

164è Joc Literari

Torna a arribar la proposta literària de tipus creatiu del Jesús M. Tibau, aquesta vegada relacionada amb aquesta imatge:

Foto: Vicent Pellicer

La van trobar sola, a la muntanya,

mirada còmplice i perduda

com un reflex perenne del meu jo.

Amb pas sigil·lós i suau,

va anar cap a ells, cercant, tal vegada,

un esquitx d'amor, solidaritat,

l'escalfor de l'amic que no abandona.

Qui gosa enfrontar-se al caçador?

El teu paisatge

Volies trencar el vidre

i redescobrir l'exterior

del teu paisatge,

la capa bruta

del teu paisatge,

l'olor industrial

del teu paisatge.

Però no volies fer-te sang.

Roba estesa

Davant una evident manca d'inspiració, he pensat publicar l'escrit meu que va sortir ahir al blog 365 contes.

Tronava. Els teus ulls eren parèntesis enmig de la foscor, als quals es reflectia la claror dels llamps. Havien tallat la llum i tu tallaves el silenci amb retrets lleus, per deixar empremta sense arribar a ferir. Començava a ploure intensament i em semblava que ja no et sentia, abstret en quimeres, misèries, ajagut al sofà, cansat de descansar. Podria sortir al carrer i jugar a no mullar-me. Podria escoltar cançons que parlen del temps i de la banalitat de la vida. Un cop d'aire va obrir del tot una finestra. Mea culpa. Hauria hagut de tancar-la abans, però ni tu ni jo no ens vam aixecar i ara el vent fresc renovava el sentit de les coses. En el fons, el descuit o la misèria van ordir un alè d'optimisme en l'ambient. T'endevinava un lleu somriure, com si tinguessis por de ser massa feliç, i no vaig poder evitar fer-me'n còmplice. Havíem oblidat que hi havia roba estesa al terrat.

Màgia

He comprat màgia sota els porxos.

I al fons de la cartera,

les engrunes d'una crisi.

La veu frígida d'una compra impulsiva

em fa adonar que hi manca

el camí planer d'un manual.