9 de jul. 2009

Memòria


M'agradaria tornar al paradís

que he anat oblidant sense saber com.

La memòria, breu, encara en serva

pinzellades abstractes sense filtre.

La memòria, tendra autobiògrafa,

repassa les línies de les mans

en un intent d'obrar fidel als fets.

Però no pot. Es limita a guardar

la fusta per reconfortar l'hivern.


5 comentaris:

Sergi ha dit...

La memòria és molt capritxosa, però no pateixis, quan menys t'ho esperis et trobaràs amb un record al cap estimulat per qualsevol cosa que ni t'imagines.

Assumpta ha dit...

Els paradisos van i venen... potser poc a poc un marxa de la memòria però després, n’arriba un altre i ho omple tot... i, tot i ser nou, és igualment un tros de cel.

Fa molts anys jo sabia tocar quatre acords amb la guitarra i aquesta era una de les cançons que, més menys que més, intentava acompanyar :-)

bajoqueta ha dit...

Osti, avui m'has arribat al cor...

Els del PiT ha dit...

Molt xulo el text amb la cançó.
Que guapo!
;-)

JJMiracle ha dit...

Sí, XeXu, és impressionant la capacitat que tenim per recordar coses aparentment oblidades.

Assumpta, espero que sí que vagin i vinguin :-) Ara no m'has pogut dir que no coneixies la cançó, eh!

Gràcies, bajoqueta!

Gràcies, Sergi! Tenia pensat posar-hi aquesta foto i, per acompanyar-la, sempre va bé un bon cop de destral :-)