30 de nov. 2009

El mar de tant en tant


No em queden primaveres al disc dur

i vós veniu amb grans dosis d'hiverns.

La pluja, engruna fina que inspira;

xucleu un sol dèbil i atieu focs

i mandres, i presons sota les mantes.


Per sort, em queda el mar de tant en tant.

7 comentaris:

rits ha dit...

perquè tornin les primaveres al disc dur cal deixar-lo reposar en un hivern tranquil i calentó sota les mantes.

mmm, l'olor i silenci del mar.... recomforta i no crec que pogués viure sense ell.

McAbeu ha dit...

No em crec que no quedin primaveres al disc dur, segur que en un arxiu oblidat però encara no esborrat n'hi ha més d'una.
I tampoc és mala cosa que arribi l'hivern, sabent que és una cosa temporal.

Assumpta ha dit...

No miris les mantes com a presons... mira-les com una abraçada tendre i veuràs que estimaràs més l'hivern :-)
Llavors, després d’aquest període de mandra i lentitud florirà preciosa la primavera... i seguiràs tenint el mar! :-)


(Ara bé, el que ve després no ho vull ni mencionar jajaja... si algun dia aconsegueixes que m’agradi l’estiu a través d’un poema teu, serà... màgic!!)

Sergi ha dit...

Com dirien els AF, jo no voldria cometre cap hivern, però em sembla que se'n cometrà un de bo. Les mantes les haurem de tenir ben preparades.

Anònim ha dit...

La mar que se'ns emporta i ens torna i de tant en tant la tenim.

JJMiracle ha dit...

Jo tampoc, rits; el mar, sempre a prop.

McAbeu, calla, calla, que no he mirat els arxius ocults! :-)

No, Assumpta, no crec que aconsegueixi fer-te agradar l'estiu, perquè a mi tampoc no és que m'agradi gaire. És clar que la poesia permet somiar…

Esperem que sí, XeXu! :-)

Sí, Cesc, alguna vegada he pensat que algun trosset de mar és meu.

Assumpta ha dit...

Potser m'agradaria l'estiu si visqués en algu país del nord d'Europa, per exemple :-))