Telèfons i papers. El teu cap és una oficina.
Claqueta i acció. Han fabricat un paper per a tu.
Fuites o lampistes. La sort és una avaria.
Elefants o formigues. L'espai sempre esdevé inexacte.
Calçant percepcions de tu, recordo l'infinit del teu gest.
Remembrança en futur.
7 comentaris:
Ai, Pecé... després de tots els problemes domèstics que he tingut darrerament ja t'asseguro que la sort no és cap avaria!
Ara bé... recordar algú que ens fa pensar que el seu gest és infinit, això ha de ser maco.
Com recordarem en el futur aquest present que ara vivim?
I t'agrada el paper que t'han fabricat?
Quina imaginació, noi!
És ben surrealístic, oi?
I tant avi... me'n vaig a calçar percepcions a la piltra jo.
aaaale...
l'infinit del teu gest.... què bonic! que no calgui que sigui recordat sinó ben present!!!
Avui arribo tard (de que em sona aquesta expressió? :-D) perquè llegint el text d'avui m'han vingut dues idees al cap:
1.- Que una avaria que inclou fuites i lampistes sigui una sort és una cosa en la que he de discrepar però no cal que ho digui perquè ja ho ha dit l'ASSUMPTA.
2.- El surrealisme dels teus escrits va en augment, i això no és una cosa dolenta sinó tot el contrari: M'encanta no entendre res o entendre-ho tot diferent però tampoc cal que t'ho digui perquè ja ho han fet ELS DEL PIT.
Així que no et comento res, només he entrat per desitjar-te un bon dia. :-DD
la sort és una avaria, i tant.... em quedo amb aquesta reflexió p-cfa
Ets un mestre!
Publica un comentari a l'entrada