21 de maig 2010

Roba estesa


Davant una evident manca d'inspiració, he pensat publicar l'escrit meu que va sortir ahir al blog 365 contes.



Tronava. Els teus ulls eren parèntesis enmig de la foscor, als quals es reflectia la claror dels llamps. Havien tallat la llum i tu tallaves el silenci amb retrets lleus, per deixar empremta sense arribar a ferir. Començava a ploure intensament i em semblava que ja no et sentia, abstret en quimeres, misèries, ajagut al sofà, cansat de descansar. Podria sortir al carrer i jugar a no mullar-me. Podria escoltar cançons que parlen del temps i de la banalitat de la vida. Un cop d'aire va obrir del tot una finestra. Mea culpa. Hauria hagut de tancar-la abans, però ni tu ni jo no ens vam aixecar i ara el vent fresc renovava el sentit de les coses. En el fons, el descuit o la misèria van ordir un alè d'optimisme en l'ambient. T'endevinava un lleu somriure, com si tinguessis por de ser massa feliç, i no vaig poder evitar fer-me'n còmplice. Havíem oblidat que hi havia roba estesa al terrat.

6 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Crec que vau fer ben fet d'oblidar que hi havia roba estesa al terrat.

Un escrit molt bo. Potser avui estàs mancat d'inspiració perquè ahir te'n vas servir una gran dosi!

*Sànset*

McAbeu ha dit...

Se'm va passar comentar-ho allà però no deixo de fer-ho aquí.
Com sempre, has fet un relat molt ben escrit que ens posa molt bé en situació. I una situació així és fàcil oblidar la roba estesa, el tancar les finestres i fins i tot més coses. :-))

Samuel ha dit...

Un gran poema en prosa trobo. I una bona forma de veure la pluja amb optimisme. A mi també se m'oblidaria la roba estesa :D

Marta ha dit...

Gràcies per passar pel meu blog.
El teu microrelat és encisador. En llegir-lo a 365 contes vaig pensar que descrivia el que passa a la vida, un moment fosc aclarit per un cop de vent i pluja. Malgrat això sempre resta quelcom imperfecte, la roba estesa molla. Felicitats.

Assumpta ha dit...

Ostres, doncs menys mal que estàs mancat d'inspiració! :-DD

És preciós... escrit d'aquesta manera tan teva i que tant m'agrada.

Et felicito... això és la poesia feta relat i molt poca gent sap fer-ho, però tu sí...

Ai, m'he emocionat i tot escrivint això... estic tonta!! jeje

Raquel Estrada Roig ha dit...

Un moment d'aquells que sí que inspiren, i explicat amb molta tendresa.
Salut i endavant!