7 d’ag. 2010

On hi havia fum


La vida reposa als cendrers. Transparència entre el fum. La vida cau nua entre els dits.



12 comentaris:

rits ha dit...

abans no m'impactaven gens aquests cendrers plens de burilles. ara, tot i que ahir vaig fumar un cigarret, cada cop els trobo menys gràcia. a les taules i sobretaules ja no es fuma, i els fumadors surten a fumar fora el balcó o fuma molta menys gent.

Samuel ha dit...

Ben cert que la vida es queda en el cendrer, després de consumir-la amb cada calada.

Salut!

Anònim ha dit...

Aquesta imatge fa venir calfreds i tot. No etendré mai com la gent es gasta tants i tants diners en una cosa que, a sobre, perjudica la salut.

Assumpta ha dit...

Si tingués alguna responsabilitat en qüestions sanitàries et demanaria les teves paraules, sempre plenes de poesia, i aquesta foto i ho publicaria allí on pogués... i no afegiria res més...

Una ex-fumadora :-)

McAbeu ha dit...

Si la gent tingués clar això que dius, que cada burilla d'aquestes s'emporta un tros de vida, a tots ens aniria més bé.

martí ha dit...

El tabac no tan sols destrossa la vida del fumador i el porta fins a la mort, destrueix també la vida dels que l'estimen. Molt dolor en molta gent per un sol fumador.

sànset i utnoa ha dit...

El fotut és que ho tenim clar. Però no ho deixem estar...

Molt molt llestos que diguem, no som.

*Sànset*

JJMiracle ha dit...

Moooltes gràcies pels comentaris!

Aquest cendrer, "per sort", no és meu. Jo no fumo, però tinc uns quants amics fumadors.

Raquel Estrada Roig ha dit...

La vida entre els dits, per al que vulguis, però, sobretot, per estimar-la.

Pilar ha dit...

Descrius d'una manera molt dolça els perjudicis del tabac. Llàstima que no es pren consciència, ja que el poder d'aquesta droga te l'esborra.

Cris (V/N) ha dit...

"Enciendo un cigarrillo, y otro más....un día de estos voy a plantearme -muy seriamente- dejar de fumar"

.... Jo faré com en Serrat, aviat, espero, començo a estar cansada de la dependència estúpida del tabac!

*Aprofito el post i et deixo un petó sense fum i post-vacacional :)

JJMiracle ha dit...

I tant,Raquel, molt ben dit!

Sí, Pilar, sembla estrany que sigui tan addictiu :-(

Cris, faràs bé, a veure si amb una mica de voluntat… I gràcies pel petó (sense fum)!