3 de set. 2010

Tardor

Desorbitat, he fet

estada al teu escull.

Nits fondes passejaven

la boira en els dominis

d'un tot inconscient.

Som la clau d'un miratge,

la porta de l'oasi

trencat en el desert,

on la vida s'esmuny

trasmudada en silenci.

La tardor fa un poema.



u_mä - Nocturn n. 1

8 comentaris:

rits ha dit...

quines paraules tan dolces i misterioses que porta la tardor.


jo tb tinc ganes que arribi, i mira que ara me'n vaig a un lloc on s'allarga l'estiu...

Jesús M. Tibau ha dit...

l'oasi o el desert? què ens atrau més?

Assumpta ha dit...

És molt trist... encara que a l'últim vers digui una de les paraules que més m'agraden (tardor), el missatge que m'arriba és de tristesa... Silenci.

Una gran abraçada!!

McAbeu ha dit...

Perquè no fem que el miratge es converteixi en realitat? ;-)

sànset i utnoa ha dit...

Molt maco.

Jo estic amb el mestre Mac. Fet i fet, la tardor és una bona època que s'engull la calor!

*Sànset*

Eva ha dit...

Encara estic alucinant de la música tant meravellosa que has escollit!

Samuel ha dit...

És molt de tardor el tema d'ü_ma. El poema té un cert to trist, que fa pensar en l'efímer de tot. Bo.

Salut!

Cris (V/N) ha dit...

Les paraules tristones pero tan boniques.... La música excepcional, sempre fas un tàndem boníssim, felicitats un cop més :)