13 d’oct. 2010

Cadira al riu (177è Joc Literari)

El Jesús M. Tibau, al seu blog, ens convida un altre més a desenvolupar les nostres habilitats creatives amb la proposta d'un text basat en la imatge de sota i que no contingui la lletra e (cosa que em pensava que era difícil, però a l'hora de fer-ho he vist que encara ho era més!).


Algú va tirar la cadira al riu, amb ràbia. No hi havia llocs millors on tirar-la? No, al riu, on anava a parar tota andròmina inútil, antiga.

Confinada a l’aigua, s’adormia la trista i antiga cadira on l’àvia passava cada tarda acaronant un gat; fins i tot, àvia i gat, junts, van trobar la mort i s’hi van lliurar amb calma, com qui no vol la cosa, com un pas cap a la infinitud. Amb tot, la dona aguantà noranta abrils viscuts com un triomf; “un cant a la vida”, van dir, i l’animaló comptava divuit anys d’afalacs.

Un vint-i-nou d’agost, matí calorós com pocs, algú va trobar la cadira al riu.

13 comentaris:

Samuel ha dit...

M'agrada com surt del no-res la història de l'àvia i el gat. Anant llegint m'imaginava el dificil que deu ser no utilitzar cap e. En quatre línies com les que he fet ja en duc un munt (sóc fan de l'e en realitat).

Molt poétic el text, a més:

"Un vint-i-nou d’agost/matí calorós com pocs"

rits ha dit...

i qui podria tirar la cadira? algú a qui encara fes mal la pèrdua de l'àvia o del gat?

McAbeu ha dit...

Molt bé i molt bo!. M'he passat mig dematí barallant-me amb el meu text i sé per experiència que les "e" acostumen a voler aparèixer per tot arreu, així que un gran aplaudiment per aquesta història! ;-D

Jesús M. Tibau ha dit...

Gràcies de nou. la setmana passada no vaig pensar de felicitar-te. Has arribat a 100 jocs literaris encertats! Ets el 4t que ho aconsegueix.

Pilar ha dit...

Tot i que va aconseguir sobreviure a l'àvia i el gat, no va servir de res. La cadira acaba surant en les aigües de l'oblit.
Un bon relat! Has aconseguit vèncer, la dificultat afegida. Felicitats.

Assumpta ha dit...

Ets un autÈntic crack!!

Jo no sÉ si sabrÉ EscriurE un tExt sEnsE cap "E"

MarE mEvaaa pErò si n'hi ha pEr tot arrEu!! ;-))

sànset i utnoa ha dit...

Esperem que després de tants abrils, a l'àvia li hagin comprat una cadira millor...

*Sànset*

montse ha dit...

Un bon relat, rodo i bonic sense cap "e".

Salut!!!

Elfreelang ha dit...

Molt bo ! t'ha sortit rodó i fluid sense cap e...m'ha agradat molt!

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

un relat fantàstic, felicitats!

JJMiracle ha dit...

Moltes gràcies pels comentaris!!! Uf, no havia trobat mai tant a faltar la lletra e! Això de no poder escriure "que", "de", "el"… :-D

Anònim ha dit...

Ostres quina gràcia! Hem fet servir el mateix parent i el mateix mes! I a més hi ha certa semblança entre el teu text i el meu. Es veu que hem anat pel mateix camí al estar limitats sense poder utilitzar la e.
Un text molt maco :)
Salut!

bajoqueta ha dit...

Molt bé!

Quina llàstima que acabés al riu...

Terra de llibres