Fins i tot l'insecte a l'estiu cerca el repòs, a recer del sol, damunt d'una fulla fresca.
13 de jul. 2009
10 de jul. 2009
Andròmines (per al 116è Joc Literari)
Una vegada més, arriba el nou joc literari de tipus creatiu que promou el Jesús M. Tibau. Aquesta vegada, basat en unes imatges de Montse Argerich.
La bola del món que et van portar els Reis quan tenies set anys, la nina que li van portar els Reis a ta germana quan tenia cinc anys (i tu set, i en vas fer més cas tu que ella), el rellotge de la padrina (al cel sia)… Andròmines habituals de les golfes d’una casa (ca la padrina, en dieu) que cau a trossos i ningú no ha tingut esma d’arreglar. L’olor de resclosit d’unes estances massa poc ventilades ho embriaga tot i et vénen ganes de plorar. Caldria aturar la màquina del temps i fer-la retrocedir, potser, trenta anys. Mentre hi penses, la teulada et cau a sobre i interromp qualsevol intent de canvi. Ara ja ets una andròmina més de les golfes.
9 de jul. 2009
Memòria
M'agradaria tornar al paradís
que he anat oblidant sense saber com.
La memòria, breu, encara en serva
pinzellades abstractes sense filtre.
La memòria, tendra autobiògrafa,
repassa les línies de les mans
en un intent d'obrar fidel als fets.
Però no pot. Es limita a guardar
la fusta per reconfortar l'hivern.
7 de jul. 2009
2 de jul. 2009
26 de juny 2009
22 de juny 2009
Vapors
El xiulet d'un tren antic. El vapor somnolent que desprèn.
Les vies de la psicodèlia en forma de somni; les teves vies i les vies del veí.
El tren d'un xiulet antic. El somnolent que desprèn vapor.
Si reconfiguro la màquina del temps, encara et veig.
17 de juny 2009
Aquell trasto vetust (113è Joc Literari)
Tornem-hi amb una nova proposta de joc literari del Jesús M. Tibau. Aquest és una mica especial, perquè les regles especifiquen que no es pot utilitzar la lletra i.
Després de dues setmanes, aquell trasto vetust carregat de verdures encara pasturava arran de la vorera de davant de casa. Les verdures encara conservaven l’encant de quan les van arrencar, malgrat que durant tot aquest temps cap gat vell no va acostar-se a comprovar que tot estava en ordre; tampoc no va ploure gens. Se’m va ocórrer de trucar als urbans, però aquella estampa davant dels ulls em transportava als temps de joventut, la joventut desfeta per la guerra.
La imatge no és meva.
16 de juny 2009
De calor
De calor i pensaments:
idees robotitzades,
repetició i batec a l'uníson.
I l'onada trepitja lleu la platja.
10 de juny 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)