(S’aixeca el teló. Un petaner borni i un caniche conversen vora una casa senyorial del segle XVI amb un alt valor històric que uns promotors han tirat a terra per fer-hi un bloc de pisos funcional i fred.)
Caniche (sorprès): Una altra vegada m’han tornat a prendre el lloc de repòs!
Petaner: On? No veig ningú…
Caniche (histèric): Allà dalt de les escales! No veus una cua i quatre potes? És un… sí, home, un d’aquells que diuen que tenen set vides!
Petaner: I què en fan, de set, si una ja és prou llarga…?
Caniche (rabiüt): Descansar, fan! Tu espera’t aquí; li’n diré quatre de fresques, a aquest sapastre!
(El caniche i el que descansava s’enfronten, rodolen per les escales, continuen carrer avall sense deixar de cridar i moren atropellats per una excavadora. El petaner, cansat d’esperar, se’n va a meditar al lloc de repòs del caniche. S’abaixa el teló.)
11 comentaris:
...i el públic aplaudeix -plas! plas!plas!plas!plas!...-
:)
Bona idea pel joc, fer una obreta de teatre ;)
Molt bé, i molt original això de fer una obra de teatre.
Jo tinc pensat, ara que he publicat un llibre de poesia :-D, fer un altre sonet. A veure si me'n surto!
Gràcies, Trini! :-)
McAbeu, quina casualitat! Jo també acabo de publicar un llibre de poesia ;-D Però és que ara volia experimentar altres camps…
P-... XDDD :þ
Molt original :)
Jo també he publicat un llibre de poesia!! què curiós!! :-))
P-cfacsbc2v!! ja li podies haver posat un final feliç, home!! :-))
Sí, Assumpta, no sé què ens passa últimament que a tots ens dóna per publicar… ;-) El final feliç, en aquest cas, és per al petaner borni.
realment, barallar-se no porta res de bo!
el petaner sobreviu a qualsevol maldecap!
M'afegeixo al que s'ha dit: molt original!
rits, potser, en el fons, és el més intel·ligent :-D
Gràcies, Mireia :-)
M'agrada perquè el petaner és el que, d'alguna manera, guanya! Mai m'han agradat els gossos de raça...
Publica un comentari a l'entrada